Jaume Cabré a la biblioteca

Jaumé Cabré a Sant Hilari

Una visita excepcional, almenys per les dues dotzenes de lletraferits que el 4 de desembre vam assistir a la conferència-coloqui que la Biblioteca ens va oferir de Jaume Cabré sens dubte uns dels millors escriptors contemporanis.

Com escriptor es va definir com un lector que rellegeix i a continuació va fer-nos un repàs de la seva obra, el significat de cada un dels llibres, de com qualsevol d’ells no es pot explicar sense l’existència dels altres. La seva obra, ens va dir, és com una escala, cada esglaó és un llibre que dóna accés al següent i el fa possible, Es va detenir especialment en “Viatge d’Hivern”, un llibre de contes, un homenatge a Schubert, un dels seus músics preferits, llibre que vam llegir amb plaer al club de lectura i que descobrim a mesura que anem avançant, on cada conte està relacionat amb els altres d’una forma inesperada.

També es va referir a la seva darrera novel·la “Jo confesso” en la que ha esmerçat vuit anys d’intens treball.

Vam assistir a una detallada explicació del seu procés creatiu, de com ell a l’escriure un llibre viu intensament  amb els seus  personatges, de com els va descobrint a poc a poc, de com els enquibeix en la seva història fins que al final assumeixen la seva pròpia vida i van marxant. És en aquest moment quan Jaume Cabré ens va dir que cal deixar d’escriure, el seu llibre s’ha acabat o millor, dóna per definitivament inacabat el llibre.

Jaume Cabré es persona amb un ampli ventall d’interessos artístics, amb la música i la pintura, cosa que es reflexa abastament en la seva literatura.

En un llibre recent sobre el seu pensament, l’autor conclou:”qui llegeix qualsevol paràgraf de qualsevol obra seva a poc a poc descobrirà que la seva literatura és música”*

Els que vam tenir el privilegi d’assistir a la seva conferència i a l’enriquidor col·loqui posterior vam ser testimonis d’un acte literari de categoria.

*Què pensa Jaume Cabré de Cristòfor A. Trepat.

Escrit per en Josep Lluís Taberner

La biblioteca participarà en el projecte "Llegir el teatre"

La segona edició de "Llegir el teatre" comptarà amb el doble de biblioteques participants

• El projecte impulsa clubs de lectura de textos teatrals a les biblioteques públiques de Catalunya

“Llegir el teatre”, el projecte que impulsa clubs de lectura de textos teatrals a les biblioteques públiques de Catalunya, comptarà enguany amb el doble de biblioteques participants, que passen de 13 en la primera edició, celebrada l’any passat, a 28 en l’edició d’aquesta temporada.

 

“Llegir el teatre” és un projecte fruit de la col·laboració entre el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura i el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) que pretén impulsar clubs de lectura de textos teatrals a les biblioteques públiques de Catalunya, a partir del treball d’algunes de les principals obres de la temporada del TNC, combinables amb d’altres de les programacions dels teatres locals. “Llegir el teatre” celebrarà enguany la seva segona edició, que començarà quan s’iniciï  la temporada de teatre 2014/2015.

 

El programa vol millorar la formació dels espectadors de teatre per refinar-ne la qualitat de recepció, així com donar suport a les biblioteques per al desenvolupament de clubs de lectura de teatre de qualitat.  El TNC publica tots els textos per tal que els clubs en puguin disposar, ja que sovint es tracta d’obres que no estan editades, gràcies a una col·laboració amb l’editorial Arola. Proporciona formació als conductors dels clubs, amb sessions a la seu del TNC, que inclouen l’anàlisi del text i les claus del muntatge amb l’acompanyament d’especialistes, i trobada amb els equips artístics que posen en escena els textos. També ofereix avantatges per assistir als espectacles de la seva programació, invitacions per als conductors i descomptes en la compra d’entrades per als lectors dels clubs.

 

Per la seva part, el Servei de Biblioteques facilita a les biblioteques els 3.920 exemplars dels llibres que es llegiran als clubs. Ofereix una selecció bibliogràfica bàsica sobre teatre elaborada pel seu Servei d’Informació Selectiva, coordina i difon el projecte.

 

Els bons resultats obtinguts, de participació de biblioteques i de lectors com a l’avaluació del projecte, han portat a fer una segona edició obrint la participació a més biblioteques i incorporant noves activitats de valor afegit. Els conductors dels clubs i de les biblioteques participants a la temporada anterior van manifestar la seva intenció de tornar a participar en el projecte, i van destacar l’alta qualitat de les sessions de formació ofertes pel TNC, la bona tria dels textos treballats i la motivació que ha suposat “Llegir el teatre” per als conductors i els lectors.

 

Vídeo sobre l'obra de Jane Austen

En Josep Lluís ens recomana un petit documental sobre l'obra de la Jane Austen.

Us deixo el link perquè el gaudiu:

http://www.rtve.es/alacarta/videos/pagina-2/pagina-2-jane-austen/1906490/

La Rita ens ha fet arribar la seva opinió del llibre de Sándor Márai

Fa poc varem comentar “L´Última trobada” amb el grup. Com sempre, va resultar interessant i enriquidora.

El tema principal  ens  mostra un cant a la força de  l´amistat en tota la seva dimensió, on l´autor esgota un vertader cúmul d´emocions que trasbalsa l´esperit dels dos amics, protagonistes de  l´obra.

Sense  deixar la constant de la discreció i les bones maneres, davant la gravetat del dilema , amor-passió-renúncia,  de llurs cors aflora  gelosia, dolor, odi, despreci. Fins i tot desig de mort.

Un únic camí els hi ofereix  l´alternativa a l´enemistat i al trencament:  el silenci i la distància, -que  es farà profund entre el general i la seva esposa-. Mentre que al mateix temps, creix  un gran esforç.  l´intent de comprensió i empatia de l´un vers l´altre.

I malgrat tot, mantindran inalterables els valors de fidelitat, afecte i perdó, plenament conscients del que suposa el seu últim adéu, transcorreguts quaranta-un anys de llunyania.

L´oficial de la guàrdia, pare del vell general, dóna resposta a l´essència de l´amistat, com a mostra de respecte i confiança, quan el seu fill li presenta a l´amic  Konrád: “ Si és amic teu, també és amic meu “.

En tot moment  traspuen actituds d'una moral estricte i rígida,  pròpies de 
l´època i de  l'educació militar que van rebre.  

Altrament, se´ns mostren uns amors i afectes particulars.  En la Niní, la jove noia que alleta el nen i se´n fa càrrec amb amor i entrega  sense condicions, tota una vida. I  en  
l´enamorament fulminant dels pares del general, que sense tenir massa afinitats  varen casarse i conviure fins al final, sofrint les mancances  de les quals varen ser víctimes.

En uns fragments de paràgrafs s´esmenta:

“La seva amistat era seriosa i silenciosa com tots els grans sentiments, destinats a durar tota una vida.” (Pàg. 32)

“ La nit s´entreté encara al fons del bosc: la nit i tot allò que aquesta paraula significa. Aquest és l´instant en què l´espessor del bosc, i també en la foscor dels cors humans passa alguna cosa. Perquè també el cor humà té la seva nit plena d´emocions salvatges, com l´instint de caça que atenalla el cor del cérvol mascle o del llop.” (Pàg. 110)

Crec que en cada personatge, hi ha una immensitat de vivències interiors de renúncia i solitud secreta,  suportades estoicament.

Només és una opinió.

Rita            

Trobada del Club de Lectura d'Adults

Els membres del club de lectura d´adults hem encetat l´any amb una trobada gastronòmica-literària.
En la part gastronòmica hi havia una gran varietat de menjars i postres tots ells molt originals, elaborats pels mateixos assistents.
En la part literària varem dedicar la vetllada als poetes : Salvador Espriu i Joana Raspall.
El vostre interés i participació va fer possible una vetllada realment entranyable.
El gust per la lectura és el vincle que ens uneix a tots . Endavant i gràcies!!!!

Sándor Márai

La Montse Plana ens ha fet arribar el comentari sobre l'obra "L'última trobada". La trobareu al menú de la dreta.
 Moltes gràcies Montse!

Col·laboració Beatriu Cruset

La Beatriu Cruset, ens ha fet arribar aquest discurs de Federico Garcia Lorca, que va fer a la inaguració de la biblioteca del seu poble.
Moltes gràcies!

Mostra de microrelats

L'Enriqueta Hernàndez ens ha fet arribar aquesta informació per si és del vostre interés.Són les bases de la mostra de microrelats que tindrà lloc a l'Hostal Folgaroles els dies 22 i 23 de Juny.
Aquí teniu l'enllaç: Tornem Estiu 2013

Lectura sobre El Zahir de Borges

L'Enriqueta Hernàndez ens ha fet arribar aquesta dedicatòria, i l'hem volgut compartir amb tots vosaltres.

Dedicada a tots els que intentem accedir al món borgià durant aquests dies.
"(...) el Zahir es la sombra de la rosa y la rasgadura del velo" Borges "El Zahir" (pàg.131-132 de l'Aleph)"

Encetem el Club de Lectura

Ahir al vespre ens varem retrobar els membres del Club de Lectura un cop passat l’estiu.

Aquest mes de setembre llegirem i comentarem Paraules d’Opòton el vell una de les obres de l’Avel·lí Artís Gener –Tísner- en el marc de la celebració del centenari del narrador, periodista, ninotaire, escenògraf i pintor nascut a Barcelona l’any 1912.

Per introduir-nos en la lectura de l’obra i comentar algunes curiositats ens va visitar en Raimon Artís, fill de l’autor, va ser una trobada plena d’humor i ironia, en definitva una invitació a la lectura.

VIDEO SOBRE L'AMOR ALS LLIBRES

Mireu-vos aquest video, val la pena!


The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore from Moonbot Studios on Vimeo.

200 anys del naixement de Charles Dickens

El 7 de febrer fa dos cents anys que va néixer Charles Dickens, autor d’obres com Oliver Twist i Grans Esperances. Us proposem un llistat d’enllaços per qui vulgui saber més coses d’ell.

La pàgina oficial de la cel:lebració del bicentenari de Dickens. En anglès

http://www.dickens2012.org/

Bloc de l’Assumpta Casadejús, un bloc personal d’una admiradora de Dickens. Hi podeu trobar molta informació i imatges interessants.

http://blogdeassumpta.blogspot.com/search/label/Dickens

Charles Dickens al museu de Londres.

http://www.dickensmuseum.com/

El diari The Telegraph permet veure en fotografies el Londres de les novel·les de Dickens.

 http://www.telegraph.co.uk/culture/charles-dickens/9018185/Dickenss-London-in-pictures.html?image=1

Un bloc en anglès però ple d’enllaços interessants.

http://dickensblog.typepad.com/

Comentari del Guepard d'en Josep Lluís

En Josep Lluís ens ha fet arribar un comentari del Guepard que apunta alguns dels temes d'aquesta obra clàssica. Aquí ho teniu,

Alguns punts claus de la lectura del Guepard de Giuseppe Tomasi de Lampedusa.

Són diverses les lectures que es poden fer del Guepard, novel·la publicada fa més de 50 anys i que vam tenir l’encert d’escollir i comentar en el club, el passat mes de novembre. Jo n’apuntaré alguns que m’han semblat interessants.

L’homenatge, per exemple, que l’autor fa de l’Ulisses, implícit al primer capítol, on a l’igual que en l’obra d’en Joyce, s’inicia amb una frase llatina, en aquest cas del rosari: “Nunc et in hora mortis nostrae, Amen”, en l’altre referent a la missa catòlica: “Introibo ad altare Dei”, que diu Buck Mullligan, al pujar a la terrassa de la torre Martello, amb les eines a les mans, per afaitar-se.

          Als anys 60 del passat segle, es va emfatitzar, tal com ho va fer en la seva versió fílmica, Luchino Visconti, la lectura política on una burgesia àvida i ascendent, representada per l’Alcalde de Donafugata i una aristocràcia supèrbia i refinada, ja en plena decadència en l’Itàlia del Risorgimento (mitjans del XIX), aquesta ben caracteritzada per Fabricio Corbera, Príncep de Salina, un arisòcrata que sense massa embuts traeix la vella dinastia borbònica  que compren que “perquè tot continuï igual, tot ha de canviar”.L únic que cal deixar sense variacions és la misèria i la dominació del poble.

És també notable que de la filla d’una rústica com la Bastiana, alhora filla d’en Peppe Merda i dona de Calogero Sedara, el xupasangs de la burgesia ascendent, àvid de poder i de diners sorgeixi, per miracle de la genètica, l’enlluernadora Angélica, que propicia l’aliança amb el príncep Tancredi Falconeri i que amb unes poques lliçons del seu promès, esdevé amb tota naturalitat, un exemple de distinció neoaristocràtica. Malgrat, això si, passatsels anys es convertia en una dona ambiciosa de poder, on apareix amb força l’herència genètica dels Sedara.

Però, per sobre de tot, considero important la figura del Príncep de Salina, de rància noblesa i alhora astrònom escrutador dels misteris de l’univers. És a través d’aquest personatge que el Guepard ens fa comprendre que estem davant d’una reflexió sobre la mort, un dels temes literaris cabdals de tots els temps. Reflexions que podem anar resseguint al llarg de tota la novel·la.

En primer lloc, en la partida de caça, quant la llebre que li ha portat el seu gos Bendicó, agonitzant, mira al príncep amb els seus ulls obnubilats pel vel de la mort amb l’esperança, encara, d’escapolir-se’n.

En segon lloc, quan el Príncep, poc abans de ballar el vals amb l’Angèlica, és descobert per ella i per en Tancredi contemplant el quadre penjat a la biblioteca de l’amfitrió de la festa, i que porta per títol “la mort del Just”, que ja ens desvela sens subterfugis de què s’està parlant. El príncep reflexiona: no és com en quadre, “ell ho sabia, els llençols dels agonitzants estan sempre bruts...”

Finalment l’eliminació, molts anys després, dels restes arnats de Bendicó per part de la seva filla Concetta, el gos preferit i dissecat del Príncep, que tantes vegades l’havia acompanyat a cacera a Donnafugata amb l’organista Ciccio Tumeo. Restes llençats a les escombraries de la història com tota la seva classe. Amb aquesta acció, Concetta renuncia a l’orgull dels Salina, que comprèn, al final és el que va provocar la infelicitat de la seva vida.

Penso, també, que amb aquesta darrera metàfora Giuseppe Tomasi de Lampedusa volia expressar la seva esperança en l’adveniment d’un món i d’un temps nou, poder millor del que fins aleshores els havia tocat viure a Sicília.

Carson McCullers

Us pengem aquest vídeo que parla de l'autora del Frankie Addams

VENUS, LA REGIÓ DE PERENNE CERTESA, comentari del Guepard

La Rita Pagespetit ens ha fet arribar aquesta reflexió sobre el Guepard, el llibre que vam comentar el novembre. Creiem que l'hem de compartir amb tots perquè és molt interessant.

Considero que hem sigut afortunats  llegint “El Guepard” de Giuseppe Tomasi de Lampedusa, respectant  la diversitat d’opinions.

L´argument  es situa en  una concreta època històrica  -l’ocupació de les tropes liderades per Garibaldi  a Sicilia-  on el  fets, son determinants  i segurament necessaris,  dins d’una societat classista, dominada per l’aristocràcia i l’església.

No obstant, l’obra  posa èmfasi en una biografia que es mou entre la realitat i la ficció. Narra les vicissituds del Príncep de Salina.

La familia dels Salina  viu en un esplèndid palau, encara que decadent, als afores de Palerm. I amb ells, un jesuita , el pare  Pirrone.

Als inicis de la revolta, Don  Fabritzio comenta amb el sacerdot, que només és una substitució de classes. En realitat ambdós estaments tenen por de perdre el seu poder.

Un poder en certa manera, mancat de llibertat. És una lluita callada per salvar les aparences i dissimular l’evident declivi.

I  malgrat la Revolució, es mantenen les formes. S’esforcen perquè hi hagi una bona convivència, sense oblidar  que son vencedors i  vençuts, dominats per una  acusada desigualtat de llinatges.

En tot moment, Salina  mostra una actitud digna i liberal. La d’un il·lustre sicilià manifestada  clarament en l’esplèndid diàleg  amb Chevaley, enviat pel nou govern, per oferir-li  el càrrec de Senador.

Desapassionat, Fabritzio considera  i agraeix l’honor que suposa la confiança dipositada en la seva persona per part del poder, argumentant:“ Sóc un exponent de la vella classe social, fatalment compromès amb el passat règim, al qual estic lligat per vincles de descendència i afecte.

No tinc la facultat d’enganyar-me a mi mateix, requisit essencial per guiar als altres.

Vivim immersos en un somni perllongat i odiarem sempre al que vulgui despertar-nos.

Els sicilians no faran res per superar-se. Totes les nostres aspiracions estan posades en el desig d’oblidar. 

La penetrant dolcesa dels nostres vins i el desig voluptuós d’immobilitat, és també de mort. La cruesa del clima i la violència del paisatge, creen una contínua tensió de la vida.

Estem acabats Chevaley, i no farem res perquè ens creiem perfectes.

Vàrem ser els gats salvatges i ens continuarem creient que som la sal de la terra”.

Altrament, Tancred, al qual estima i admira, simbolitza el paradigma d’home que ell hauria volgut ser. No pot evitar la recança i el desamor. I sent que la mort seria un consol suprem. 

Al setè capítol, Fabritzio experimenta quelcom més que la decrepitud del cos, quan intueix la proximitat irreversible del darrer tram. Medita  de forma serena  i s'endinsa en la seva existència, mentre l’esperada agonia el  va envaint.

Intenta recordar quan de temps ha posseït la felicitat.  Els dies de sol li han sigut poc benèvols.

Pensa que la vida no és res més que un efímer raig de sol entre dues tenebres: abans de néixer i després dels últims estretors de la mort.

L’escena del Sant Viàtic es repeteix, però ara en la seva persona. I l’últim rostre encara no difuminat  es projecta  davant dels seus  ulls, l´Angèlica.

Vargas Llosa parla de la màgia de l’art de Lampedusa.  Que és com un miratge.

Menteix d’una manera persuasiva. Fa que de la realitat emergeixi una història

dominada per l’estatisme. I més que d’història, parla d’actituds  i  de reflexions.

Els burgesos es quedaran amb les terres i els palaus, i els garibaldins romàntics a lloc dels borbònics.

En el fons tot seguirà igual.

Rita.

Xerrada amb l'autor de Contes russos, Francesc Serés

 

Divendres passat el Club de Lectura va ser molt afortunat doncs ens va visitar en Francesc Serés per comentar-nos el seus Contes russos.

Contes russos, obra guanyadora del Premi Ciutat de Barcelona de narrativa 2010, és un joc de ficcions. Hi trobem una antologia de vint-i-un relats de cinc escriptors russos... inventats. Des de la primera pàgina et creus plenament el joc i aquesta és la gràcia.

L’estructura de l’obra recorda a les nines russes, les matioskas. Cada autor fictici té el seu estil particular i, en conjunt ens retraten un mosaic de vivències que conformen la Rússia de la postguerra, el comunisme, la guerra freda i la Perestroika.

Francesc Serés ens va explicar que li agrada experimentar, fer coses noves, i així, va començar a fer provatures recreant estils i històries. El procés d'escriptura i revisió dels contes ha estat llarg. Rússia li va oferir un eix vertebrador, que van acabar sent ben russos però que alhora tracten temes universals.

L'escriptor va començar i acabar la xerrada parlant-nos de literatura. També ens va explicar com molts dels contes estan inspirats en obres que el fascinen. Així “La penyora” és un homenatge a Lolita de Nabokov; “La pagesa i el mecànic” s’inspira en el conte de Salinger A Esmé, amb amor i abjecció,  “La resurrecció de les ànimes” és un tribut a Les ànimes mortes de Gogol i al darrera d’ “Enciclopèdia russa” hi ha una picada d'ull a El Nas de Gogol.

Contes russos és, en definitiva, un retrat de les mancances com a col·lectiu humà i de les debilitats com a éssers individuals.

Tenim molt per llegir i rellegir. Començant per l'obra de Francesc Serés, un escriptor de qualitat i, també amb molt d'encant personal. Un plaer llegir la seva obra, un plaer sentir-lo parlar. 

Sopar poètic 2011

Aquest any i com mana la tradició, a Casanova de la Balma vam celebrar el sopar poètic del 2011. Tots vam passar un a gran vetllada, on el bon menjar, les rialles i sobretot les poesies no hi van faltar.
Les poesies que vàrem llegir, les trobareu al menú de la dreta a l'apartat Sopar poètic/Any 2011.

Bon estiu a tots i fins el setembre!!!! 

Us penjem l'enllaç de les fotografies:

Fotos sopar poètic 2011

Joyce defendía que la magia de la vida estaba en las cosas pequeñas

El nostre company Josep Lluís ens ha informat de la recent publicació d'un còmic sobre James Joyce anomenat Dublinés una bona forma d'introduir-nos en la vida i obra de l'autor.

Per a consultar-lo DUBLINÉS

Premi Cervantes de Literatura 2010

Ana María Matute (Barcelona, 1925) ha estat la guardonada amb el "Premio de Literatura en Lengua Castellana Miguel de Cervantes 2010." A continuació us facilitem el discurs.
Érase una vez .... Ana Maria Matute

Comentari sobre La impaciència del cor. Rita

Després de la profitosa trobada del passat dijous quan varem compartir la lectura de la novel·la d'Stefan Zweig, La impaciència del cor, la companya Rita va llegir un comentari molt encertat sobre l'obra. Molt amablement l'ha cedit i a continuació el reprodueixo. Moltíssimes gràcies Rita.

Centrada en una època en la qual els prejudicis socials dominen la conducta dels ciutadans. I,  portada fins al dramatisme més intens, -potser de forma exagerada-  sense que en essència es tracti de vertaders dilemes de l´ànima, l´autor s´endinsa en el món dels sentiments. A aquesta dualitat antagònica existent gairebé en cada decisió que prenem.

On és difícil saber si allò que fem és ètic, moral, desinteressat, o ens alimenta l´ego.

Hofmiller se sent bé mentre ajuda la noia invàlida, instat per Kekesfalva, el pare de l´Edith. Creu que no està obligat a correspondre al seu amor quan el descobreix. Ni a experimentar remordiments per no estimar-la amb passió.

 Sense deixar d´intuïr les fatals conseqüències que podrien derivar-se en aquest cas.

Ell, és tan o més desafortunat que la mateixa Edith. Instrumentalitzat pel pare, el metge i la cosina Ilona, apaivaga la tragedia.

Esgotats de suportar i guarir els seriosos transtorns psicològics  que pateix la jove, veuen un mur de salvament en el seu prometatge. Una sensació de decàrrega emotiva.

Per convencer al tinent, opino que Condor utilitza una argumentació injusta, que duu implícita la pèrdua de llibertat. La renúncia i el sacrifici total.

El valor d´acceptar per esposa  a  una de les seves pacients  amb ceguesa, no deixa de ser una acció noble. És ell que tria per voluntat pròpia, potser en un excés contradictori de compassió i feblesa.

A través de la narració lúcida de Stefan Zweig, es fa palés que practicant la generositat, l´entrega als altres, ens  sentim millor.

En un dels  paràgrafs extraordinaris, el Dr. Condor disserta vers la impaciència del cor.

I diu així: “ Poques vegades un té la consciència neta.

Un sempre té la sensació d´haver estat massa negligent, massa descurós.

Però un ha de saber si ha menat una existència sense suc ni bruc o si ha viscut per alguna cosa. Paga la pena carregar-se d´una tasca àrdua si amb això s´alleugereix una altra persona. No obstant això, cadascú coneix el límit de les seves forçes.”

Rita

Llista compartida de llibres per Sant Jordi 2011

Segons la proposta de la Rosa Gravalosa adjunto enllaç a Òmnium. Han creat un apartat "la llança que projecta la nostra cultura". La pàgina web ens permet buscar un llibre entre les novetats editorials en català per aquest Sant Jordi i fer-ne la tria.La interfície web ens ofereix la portada del llibre, el títol i l'autor.

A més hi ha tres apartats, llibres de Ficció, llibres de No ficció i llibres Infantils i Juvenils.

    Animeu-vos i compartiu amb nosaltres les vostres propostes!

 

L'escriptor Haruki Murakami, XXIII Premi Internacional Catalunya 2011

Segons el jurat, s'ha convertit en un referent destacat de la literatura mundial i és un pont literari entre l'Orient i l'Occident.

L'escriptor japonès Haruki Murakami és el XXIII Premi Internacional Catalunya. El jurat l'ha escollit per majoria absoluta, perquè "la seva obra narrativa ha transcendit el seu àmbit cultural i ha esdevingut un referent notable del panorama literari mundial; per la creació d’una obra i d'un univers personal que dibuixa un món d’oscil·lacions permanents, entre real i oníric, humor i foscor; i perquè és un pont literari entre l'Orient i l'Occident, la lleugeresa taoista i l’absorció de tendències i tradicions culturals forànies.' El premi el lliurarà el president Artur Mas el 9 de juny, al Palau de la Generalitat.

El Premi Internacional Catalunya, atorgat per la Generalitat de Catalunya i dotat amb 80.000 euros i l’escultura 'La clau i la lletra' d’Antoni Tàpies. Aprofiteu per descobrir l'autor a la Biblioteca.

Dia mundial de la poesia

El dilluns 21 de març celebrem el dia Mundial de la Poesia. Per aquest motiu us recomanem dos blocs relacionats amb el dia Mundial de la Poesia creats pel Consorci per a la Normalització Lingüística.
Dia Mundial de la Poesia  i  Emociona't amb la poesia.


Bona poesia!!!

Visita de l'autora Núria Esponellà

L’escriptora i professora Núria Esponellà presenta la seva primera novel·la històrica Rere els murs que va obtenir el premi Néstor Luján 2009.

Ens ha transportat al s. XII mitjançant la novel·la ambientada a Sant Pere de Rodes, monestir amb més de 1.000 anys d’història i molt ben documentada.     

La conquesta de la llibertat és tant vigent al segle XII com ara.

Història molt documentada que conté altes dosis d’aventura, d’intriga i d’amor. Ingredients perquè la novel·la ens atrapi des de l’inici. 

La trobada amb l'autora, el divendres 25 de febrer va ser molt interessant doncs varem poder conversar sobre el contingut de la novel·la i, a més l'autora ens va desvetllar com va treballar durant els 3 anys d'investigació i documentació de la novel·la.

Saramago i les revolucions silenciades

Després de llegir i comentar la novel·la de José Saramago Assaig sobre la lucidesa alguns dels membres del Club de Lectura ens preguntem quan d'assaig i quan de ficció hi ha en la novel·la a la vista les recents revoltes a Tunísia, Egipte i fins i tot a països europeus com Islàndia. Un tema de total actualitat, malgrat que la novel·la es va publicar a l'any

Per si voleu ampliar informació us passo l'adreça electrònica de l'Associació ATTAC, Justícia econòmica global. Un altre món és possible.

Us animem a consultar i obrir debat sobre l'estat de la democràcia.