dimecres, 22 de gener de 2014

La Rita ens ha fet arribar la seva opinió del llibre de Sándor Márai


Fa poc varem comentar “L´Última trobada” amb el grup. Com sempre, va resultar interessant i enriquidora.
El tema principal  ens  mostra un cant a la força de  l´amistat en tota la seva dimensió, on l´autor esgota un vertader cúmul d´emocions que trasbalsa l´esperit dels dos amics, protagonistes de  l´obra.
Sense  deixar la constant de la discreció i les bones maneres, davant la gravetat del dilema , amor-passió-renúncia,  de llurs cors aflora  gelosia, dolor, odi, despreci. Fins i tot desig de mort.
Un únic camí els hi ofereix  l´alternativa a l´enemistat i al trencament:  el silenci i la distància, -que  es farà profund entre el general i la seva esposa-. Mentre que al mateix temps, creix  un gran esforç.  l´intent de comprensió i empatia de l´un vers l´altre.
I malgrat tot, mantindran inalterables els valors de fidelitat, afecte i perdó, plenament conscients del que suposa el seu últim adéu, transcorreguts quaranta-un anys de llunyania.
L´oficial de la guàrdia, pare del vell general, dóna resposta a l´essència de l´amistat, com a mostra de respecte i confiança, quan el seu fill li presenta a l´amic  Konrád: “ Si és amic teu, també és amic meu “.
En tot moment  traspuen actituds d'una moral estricte i rígida,  pròpies de 
l´època i de  l'educació militar que van rebre.  
Altrament, se´ns mostren uns amors i afectes particulars.  En la Niní, la jove noia que alleta el nen i se´n fa càrrec amb amor i entrega  sense condicions, tota una vida. I  en  
l´enamorament fulminant dels pares del general, que sense tenir massa afinitats  varen casarse i conviure fins al final, sofrint les mancances  de les quals varen ser víctimes.
En uns fragments de paràgrafs s´esmenta:
“La seva amistat era seriosa i silenciosa com tots els grans sentiments, destinats a durar tota una vida.” (Pàg. 32)
“ La nit s´entreté encara al fons del bosc: la nit i tot allò que aquesta paraula significa. Aquest és l´instant en què l´espessor del bosc, i també en la foscor dels cors humans passa alguna cosa. Perquè també el cor humà té la seva nit plena d´emocions salvatges, com l´instint de caça que atenalla el cor del cérvol mascle o del llop.” (Pàg. 110)
Crec que en cada personatge, hi ha una immensitat de vivències interiors de renúncia i solitud secreta,  suportades estoicament.
Només és una opinió.
Rita            

Cap comentari:

Publica un comentari