Jaumé Cabré a Sant Hilari
Una visita excepcional, almenys
per les dues dotzenes de lletraferits que el 4 de desembre vam assistir a la
conferència-coloqui que la
Biblioteca ens va oferir de Jaume Cabré sens dubte uns dels millors
escriptors contemporanis.
Com escriptor es va definir
com un lector que rellegeix i a continuació va fer-nos un repàs de la seva
obra, el significat de cada un dels llibres, de com qualsevol d’ells no es pot
explicar sense l’existència dels altres. La seva obra, ens va dir, és com una
escala, cada esglaó és un llibre que dóna accés al següent i el fa possible, Es
va detenir especialment en “Viatge d’Hivern”, un llibre de contes, un homenatge
a Schubert, un dels seus músics preferits, llibre que vam llegir amb plaer al
club de lectura i que descobrim a mesura que anem avançant, on cada conte està
relacionat amb els altres d’una forma inesperada.
També es va referir a la
seva darrera novel·la “Jo confesso” en la que ha esmerçat vuit anys d’intens
treball.
Vam assistir a una detallada
explicació del seu procés creatiu, de com ell a l’escriure un llibre viu
intensament amb els seus personatges, de com els va descobrint a poc a
poc, de com els enquibeix en la seva història fins que al final assumeixen la
seva pròpia vida i van marxant. És en aquest moment quan Jaume Cabré ens va dir
que cal deixar d’escriure, el seu llibre s’ha acabat o millor, dóna per
definitivament inacabat el llibre.
Jaume Cabré es persona amb
un ampli ventall d’interessos artístics, amb la música i la pintura, cosa que
es reflexa abastament en la seva literatura.
En un llibre recent sobre el
seu pensament, l’autor conclou:”qui llegeix qualsevol paràgraf de qualsevol
obra seva a poc a poc descobrirà que la seva literatura és música”*
Els que vam tenir el
privilegi d’assistir a la seva conferència i a l’enriquidor col·loqui posterior
vam ser testimonis d’un acte literari de categoria.
*Què pensa Jaume Cabré de
Cristòfor A. Trepat.
Escrit per en Josep Lluís Taberner