dilluns, 9 de desembre del 2019

Club de lectura: La mà que prenia la meva

La mà que prenia la meva, de Maggie O’Farrell
Traducció de Núria Parés
L’altra editorial
366 pàgines

A l’hora habitual, l’últim dijous de novembre ens vam trobar una dotzena de membres del club per compartir la lectura d’aquesta novel·la de l’escriptora irlandesa Maggie O’Farrell.

La novel·la planteja dues històries de deus parelles que viuen a Londres en èpoques diferents. Tot i que entre una història i l’altra han passat 50 anys, l’autora ens proposa viure-les paral·lelament sobretot pel que fa a l’amor i a la maternitat. L’autora, doncs, alterna successivament la vida de la Lexie i de l’Elina, és a dir, a cada capítol canviem d’època. Aquesta curiosa estructura pren tot el sentit cap al final quan les dues històries conflueixen, cosa que en certa manera s’esdevé per la via de l’art. La novel·la ens parla, també, d’enganys, de mentides i de tensions a l’entorn familiar. Sense oblidar que fa un retrat viu del Londres bohemi dels anys 60.

Al club hi va haver força unanimitat sobre diferents aspectes. Vam estar d’acord, per exemple, que el tema de més relleu és la reflexió sobre la maternitat, ja que les dues protagonistes femenines la viuen de manera completament diferent.

Es va dir, també, que l’autora fa un retrat molt interessant del Soho, el barri dels artistes i de la vida nocturna a l’època de la Lexie (sembla que tots vam estar d’acord que la Lexie Sinclaire és el personatge més interessant de la novel·la, per la seva forta personalitat i perquè simbolitza la joventut rebel dels anys seixanta).

Vam discutir, també, si l’estructura triada per l’autora permet una lectura fàcil o, per contra, fa que calgui una lectura atenta per no perdre-s’hi. Aquí vam discrepar, des del qui van llegir-la sense cap entrebanc, fins als qui van argumentar que la Maggie O’Farrell no ho posa fàcil perquè el lector pugui tancar el puzle.

Es va valorar la capacitat que té l’autora de capturar el detall, d’escriure d’una manera visual i senzilla, amb imatges molt ben trobades (hi ha qui va prendre notes d’una detall interessant: la quantitat de noms de colors, noms compostos, que apareixen al text).

Finalment hem de dir que la novel·la, amb més o menys intensitat, va agradar a tothom. Hi ha qui la va trobar excel·lent fins a l’extrem que li va saber greu que s’acabés.



I, doncs, ens trobarem de nou l’últim dijous de gener per compartir Sortir a robar cavalls, de Per Petterson.

divendres, 8 de febrer del 2019

Club de lectura: Els estranys

El primer llibre de l'any del Club de lectura de la biblioteca ha estat Els estranys de Raül Garrigasait. Una novel·la que parla sobre d'un prussià que arriba a Solsona per lluitar a les guerres carlistes i, degut a un malentès, es queda durant un any a la ciutat solsonenca. Un llibre que ha tingut un ampli reconeixement en el mon editoria català ja que li han concedit tres premis:

Premi Òmnium a la millor novel·la en català del 2017
Premi llibreter del 2017
Premi del Setè Cel de Salt del 2018

De la novel·la en vàrem destacar especialment l'estil, l'ús del llenguatge i les reflexions com per exemple el moment en què parla de Déu, uns elements en què gairebé tots hi coincidíem.
Així mateix, cal destacar que a algun dels nostres membres va ressaltar que trobava molt interessant el tema ja que és un tòpic del qual no se'n parla gaire. Com a punt no tan positiu, al club no ens va acabar de convèncer l'estructura de la novel·la.



El proper llibre que us comentarem serà Todos nuestros ayeres de Natalia Ginzburg!






dimecres, 16 de gener del 2019

Trobada "Llegim per parlar"

Amb el club de lestura "Llegim per parlar" hem començat l'any amb el llibre de Fred Vargas "L'exèrcit furiós".

Un llibre que ens ha costat una mica entrar-hi degut, essencialment, a la traducció en la seva edició en català. Un "defecte" que es corregia a la segona meitat del llibre.

En general podríem dir que el llibre de Vargas no ens ha acabat de convèncer. No tothom ha pogut superar el problema de la traducció i acabar-lo i, aquelles que si ho hem fet, hem coincidit que el final resulta un xic decepcionant ja que hi ha elements que no s'acaben de resoldre amb claredat.

De totes maneres, es nota que l'autora és historiadora, s'ha inspirat en una llegenda medieval francesa i això fa que la seva obra sigui plena de detalls històrics. Com sempre ha estat una trobada molt productiva i esperem tenir més èxit amb el proper llibre!






dilluns, 7 de gener del 2019

Visites d'autors

Visites d'autors subvencionades pel Servei de biblioteques de la Diputació de Girona:

Rafel Nadal comentant La maledicció dels Palmisano

Toni Sala comentant Els nois

Núria Esponellà comentant La filla de la neu



Xerrades subvencionades per Espais escrits:

Sebastià Benassar comentant El mar de Blai Bonet

Anna Perera comentant Les closes de Ma Àngels Anglada




Lectures CLUB LECTURA ADULTS



Novembre del 2016 - La societat literària i de pastís de pela de patata de Mary Ann Shaffer

Les closes de Ma Àngels Anglada

Febrer del 2017 - Sin noticias de Gurb d'Eduardo Mendoza

Abril del 2017 - Les dents blanques de Zadie Smith

Juny del 2017 - Blitz de David Trueba

Setembre del 2017 - Un amor d'en Swann de Marcel Proust

Octubre del 2017 - Els nois de Toni Sala

Novembre del 2017 - El far entre oceans de M. L. Stedman

Desembre del 2017 - El mar de Blai Bonet

Gener del 2018 - Allò que vaig estimar de Siri Hustvedt

Març del 2018 - El cuento de la criada de Margaret Atwood

Maig del 2018 - Delicioso suicidio en grupo d'Arto Paasilinna

Juliol del 2018 - El cel és blau, la terra blanca. Una història d'amor d'Hiromi Kawakami

Setembre del 2018 - Lolita de Vladimir Nabokov

Novembre del 2018 - Sempre hem viscut al castell de Shirley Jackson

Lectures del club "Llegim per parlar"

Aquí teniu el llistat de lectures del club:

Desembre del 2015 - Sota les llambordes, un jardí de Carme Barbany

Febrer del 2016 - Contra el vent del nord de Daniel Glattauer

Abril del 2016 - La delicadesa de David Foenkinos

Maig del 2016 - Pedra de tartera de Maria Barbal

Juliol del 2016 - La quinta mujer de Henning Mankell

Setembre del 2016 - Matar a un ruiseñor de Harper Lee

Desembre del 2016 - El secret del meu turbant de Nadia Ghulam

Març del 2017 - Un fill d'Alejandro Palomas

Maig del 2017 - Flor de neu i el ventall secret de Lisa See

Juliol del 2017La societat literària i de pastís de pela de patata de Mary Ann Shaffer

Setembre del 2017 - Orgull i prejudici de Jane Austen

Octubre del 2017Els nois de Toni Sala

Novembre del 2017 - L'estiu que comença de Sílvia Soler

Desembre del 2017 - El mar de Blai Bonet

Gener del 2018El far entre oceans de M. L. Stedman

Maig del 2018 - El lector Bernhard Schlink

Setembre del 2018 - La casa de los espíritus d'Isabel Allende

Octubre del 2018La filla de la neu de Núria Esponellà

Desembre del 2018 - El club de lectura del final de la teva vida de W. Schwalbe

dimecres, 19 de juliol del 2017

Comentari "Els germans Karamazov"

En Josep Lluís Taberner ens escriu unes ratlles sobre "els Germans Karamazov" que vam llegir l'estiu passat.

Llegir Dostoievski és difícil o  com deia el professor Valverde, no és fàcil ni còmode i no obstant això, els seus llibres es tornen  magnètics  quan hem llegit mig centenar de pàgines.

Llegir els germans Karamazov és un punt de referència per un club de lectura que ha entrat a la maduresa.

I per què no és còmoda la seva lectura? Perquè Dostoievski ens situa davant la nostra condició humana, en el sentit que ens va explicar Hanna Arendt: el que realment  “fem” els humans més del que diem.
La majoria de personatges que ens presenta l’escriptor són una barreja de bo i de dolent, del bé i del mal en diferents proporcions, i en algunes excepcions cap als extrems.
Fiodor Pavlovidj, Dimitri e Ivan Karamazov, Suerdiakof, Prushenka, Katerina Ivanova són exemple de tot això. Únicament Aliosia és un representat de ‘heroi  íntegrament positiu i que no obstant no para de patir entre uns i altres. Tampoc ens estalvia Dostoievski la imatge de “patiment innocent” tant incomprensible en el personatge de Ilivshika.
Els escriptors russos del XIX i molt especialment Dostoievski, van captar aquestes característiques de la condició humana que molt després la filosofia i els ciències del comportament ens explicarien abastament finalitzant el segle XX
Els sociobiòlegs i els psicòlegs evolutius han demostrat que som així, fruit dels nostre procés evolutiu com espècies, al llarg de milers i milers d’anys. Hem desenvolupat alhora un individualisme egoista i unes tendències grupals altruistes. Probablement so aquí per aquestes característiques de la nostra condició.

Dostoievski ha rebut crítiques i lloances potser perquè ens ha posat davant de la nostra pròpia imatge sense gaire amabilitat.



Josep Lluis Taberner Zaragoza  (Setembre 2016)

Club de lectura "Llegir per parlar"

Fa dos anys vam engegar un altre club de lectura a la biblioteca: "Llegir per parlar". Ja som 10 i encara tenim lloc per si algú en té ganes!
Hem llegit molt i per això, posem el llistat de totes les lectures que hem fer fins ara.


Sota les llambordes, un jardí de Carme Barbany
Pedra de Tartera de Maria Barbal
El secret del meu turbant de Nadia Ghulam
La quinta mujer de Hennink Mankel
La Societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey de Mary Ann Shaffer,
Contra el vent del nord de Daniel Glattauer
El fill de Alejandro Palomas
La delicadesa de David Foenkinos
Flor de neu i el ventall secret de Lisa See
Dos taüts blans i dos de negres de Pep Coll
i ara tenim entre mans Orgull i Perjudici de la Jane Austen.

divendres, 14 de juliol del 2017

Sopar poètic

El dijous 13 de juliol alguns dels que formem part del club de lectura ens vam reunir al voltant d'una taula, a la Casa Nova de la Balma, per fer el ja tradicional sopar poètic. A part de fer una passejada esplèndida per un bosc emboirat abraçar-nos a un arbre centenari,vam menjar com senyors i vam riure molt. Si que dona de si la cultura!




dilluns, 25 d’abril del 2016

L'Enriqueta ha guanyat el premi de microrelats de Cardedeu

Aquest Sant Jordi l'Enriqueta Hernandez, membre del club de lectura, ha guanyat el primer premi de microrelats de la biblioteca de Cardedeu.
Aquí us deixo l'enllaç:

http://www.bibliotecacardedeu.cat/concurs-de-microrelats/vi-edicio-2016/


















divendres, 29 de gener del 2016

TALLER DE FOTOPOEMES amb la Núria Miramelsmots

Excèntrica us proposa un taller de fotopoemes. Animeu-vos!

Les ànimes grises de Philippe Claudel

Ahir al vespre, la gent del club de lectura va comentar "Les ànimes grises" de Phillipe Claudell. Copiant la portada: "és una obra punyent i tèrbola", a vegades com un cop de puny a la panxa.
I encara amb el regust amarg, vull transcriure un paràgraf, perquè ahir al vespre Sant Hilari també era gris.
 " De canalles i de sants, no n'he vist mai. No hi ha res que sigui blanc o negre del tot, domina el gris. Amb els homes i les ànimes passa el mateix...Tens l'ànima grisa, ben grisa, tots som iguals...
-Tot això són paraules.
-¿I què t'han fet les paraules?"


Les animes grises - PHILIPPE CLAUDEL

dimarts, 29 de desembre del 2015

"Sota les llambordes, un jardí", ens visita l'autora

Hem estrenat un nou club de lectura. En diem "Llegir per parlar". I vam pensar que per començar com calia una autora ens ajudaria molt. La Carme Barbany, que ha escrit "Sota les llambordes, un jardí" va venir a explicar-nos com havia escrit el llibre i com s'havia inspirat. Va ser una jornada molt interessant.




Jaume Cabré al Núvol

En Josep Lluís ens ha recomanat, per qui vulgui seguir el nostre admirat Jaume Cabré, aquest enllaç al Núvol.
Entre d'altres temes, parla d'el Burgal, el lloc on es va inspirar Jaume Cabré per escriure "Jo confesso"
http://www.nuvol.com/tag/jaume-cabre/





El do de Mai Jia

Tot i que l'editorial ens diu que és "un thriller literari excepcional: inclassificable, original, autèntic, totalment absorbent" i que ha venut més de cinc milions d'exemplars l'opinió general va ser que no li trobarem ni l'intriga ni el misteri. Això si, ens va portar a parlar de molts temes diferents.


dilluns, 28 de desembre del 2015

Montserrat Medalla i Incerta Glòria

La Montserrat Medalla, estiuejant de Sant Hilari i admiradora de Joan Sales es va oferir a venir a parlar-nos d'Incerta Glòria. Com que en sabia un munt, ens va ajudar a aprofundir en la magnífica novel·la, i poder adonar-nos de detalls que ens haguessin passat desapercebuts.

La muntanya màgica de Thomas Mann

El Club de lectura vam voler fer l'esforç de pujar "La Muntanya Màgica" de Thomas Mann. Va ser una lectura difícil, lenta i a vegades fins i tot desmotivadora. La Mita Casacuberta va venir a ajudar-nos a continuar pujant la muntanya. I els que van arribar a dalt vam veure que l'esforç havia valgut la pena.



La neu era bruta de George Simenon

Simenon és conegut per les seves novel·les negres, però va escriure també el que ell anomenava novel·les dures. "La neu era bruta" és una d'aquestes últimes tot i que la traducció que vam llegir no ens va acabar de convèncer.



La botiga dels records perduts d'Anjali Banerjee

La botiga dels records perduts


Un llibre que parla de gats, de botigues i de records. Si voleu una lectura lleugera, potser us agradarà















dijous, 21 de maig del 2015

Mita Casacuberta i la Muntanya Màgica

El 30 d'abril va venir a la Biblioteca la Mita Casacuberta per ajudar-nos amb la Muntanya Màgica de Thomas Mann.
Un llibre clàssic però gens fàcil. La Mita ens va parlar dels símbols que hi ha a la novel·la, ens va indicar matisos i el més important, ens va transmetre l'entusiasme per acabar la lectura. Vam ser una vintena de persones i vam estar xerrant de la Muntanya Màgica dues hores i mitja...i encara no ho vam acabar de dir tot. El 4 de juny ens hi tornem a posar.

                              La montaña mágica     


dimarts, 27 de gener del 2015

El Club de lectura continua llegint

Després de la visita de dos autors últim trimestre de l'any passat: la de l'Amàlia Lafuente i la d'en Jaume Cabré, ara continuem llegint. Aquest dijous ens trobem per parlar de "la botiga dels records perduts", després d'haver llegit el "Primavera, estiu, etc"... de la Marta Rojals.


divendres, 12 de desembre del 2014

Jaume Cabré a la biblioteca

Jaumé Cabré a Sant Hilari

Una visita excepcional, almenys per les dues dotzenes de lletraferits que el 4 de desembre vam assistir a la conferència-coloqui que la Biblioteca ens va oferir de Jaume Cabré sens dubte uns dels millors escriptors contemporanis.

Com escriptor es va definir com un lector que rellegeix i a continuació va fer-nos un repàs de la seva obra, el significat de cada un dels llibres, de com qualsevol d’ells no es pot explicar sense l’existència dels altres. La seva obra, ens va dir, és com una escala, cada esglaó és un llibre que dóna accés al següent i el fa possible, Es va detenir especialment en “Viatge d’Hivern”, un llibre de contes, un homenatge a Schubert, un dels seus músics preferits, llibre que vam llegir amb plaer al club de lectura i que descobrim a mesura que anem avançant, on cada conte està relacionat amb els altres d’una forma inesperada.
També es va referir a la seva darrera novel·la “Jo confesso” en la que ha esmerçat vuit anys d’intens treball.
Vam assistir a una detallada explicació del seu procés creatiu, de com ell a l’escriure un llibre viu intensament  amb els seus  personatges, de com els va descobrint a poc a poc, de com els enquibeix en la seva història fins que al final assumeixen la seva pròpia vida i van marxant. És en aquest moment quan Jaume Cabré ens va dir que cal deixar d’escriure, el seu llibre s’ha acabat o millor, dóna per definitivament inacabat el llibre.
Jaume Cabré es persona amb un ampli ventall d’interessos artístics, amb la música i la pintura, cosa que es reflexa abastament en la seva literatura.
En un llibre recent sobre el seu pensament, l’autor conclou:”qui llegeix qualsevol paràgraf de qualsevol obra seva a poc a poc descobrirà que la seva literatura és música”*

Els que vam tenir el privilegi d’assistir a la seva conferència i a l’enriquidor col·loqui posterior vam ser testimonis d’un acte literari de categoria.

*Què pensa Jaume Cabré de Cristòfor A. Trepat.


Escrit per en Josep Lluís Taberner

dilluns, 11 d’agost del 2014

La biblioteca participarà en el projecte "Llegir el teatre"

La segona edició de "Llegir el teatre" comptarà amb el doble de biblioteques participants

  • El projecte impulsa clubs de lectura de textos teatrals a les biblioteques públiques de Catalunya
“Llegir el teatre”, el projecte que impulsa clubs de lectura de textos teatrals a les biblioteques públiques de Catalunya, comptarà enguany amb el doble de biblioteques participants, que passen de 13 en la primera edició, celebrada l’any passat, a 28 en l’edició d’aquesta temporada.
 
“Llegir el teatre” és un projecte fruit de la col·laboració entre el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura i el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) que pretén impulsar clubs de lectura de textos teatrals a les biblioteques públiques de Catalunya, a partir del treball d’algunes de les principals obres de la temporada del TNC, combinables amb d’altres de les programacions dels teatres locals. “Llegir el teatre” celebrarà enguany la seva segona edició, que començarà quan s’iniciï  la temporada de teatre 2014/2015.
 
El programa vol millorar la formació dels espectadors de teatre per refinar-ne la qualitat de recepció, així com donar suport a les biblioteques per al desenvolupament de clubs de lectura de teatre de qualitat.  El TNC publica tots els textos per tal que els clubs en puguin disposar, ja que sovint es tracta d’obres que no estan editades, gràcies a una col·laboració amb l’editorial Arola. Proporciona formació als conductors dels clubs, amb sessions a la seu del TNC, que inclouen l’anàlisi del text i les claus del muntatge amb l’acompanyament d’especialistes, i trobada amb els equips artístics que posen en escena els textos. També ofereix avantatges per assistir als espectacles de la seva programació, invitacions per als conductors i descomptes en la compra d’entrades per als lectors dels clubs.
 
Per la seva part, el Servei de Biblioteques facilita a les biblioteques els 3.920 exemplars dels llibres que es llegiran als clubs. Ofereix una selecció bibliogràfica bàsica sobre teatre elaborada pel seu Servei d’Informació Selectiva, coordina i difon el projecte.
 
Els bons resultats obtinguts, de participació de biblioteques i de lectors com a l’avaluació del projecte, han portat a fer una segona edició obrint la participació a més biblioteques i incorporant noves activitats de valor afegit. Els conductors dels clubs i de les biblioteques participants a la temporada anterior van manifestar la seva intenció de tornar a participar en el projecte, i van destacar l’alta qualitat de les sessions de formació ofertes pel TNC, la bona tria dels textos treballats i la motivació que ha suposat “Llegir el teatre” per als conductors i els lectors.
 

dijous, 23 de gener del 2014

dimecres, 22 de gener del 2014

La Rita ens ha fet arribar la seva opinió del llibre de Sándor Márai


Fa poc varem comentar “L´Última trobada” amb el grup. Com sempre, va resultar interessant i enriquidora.
El tema principal  ens  mostra un cant a la força de  l´amistat en tota la seva dimensió, on l´autor esgota un vertader cúmul d´emocions que trasbalsa l´esperit dels dos amics, protagonistes de  l´obra.
Sense  deixar la constant de la discreció i les bones maneres, davant la gravetat del dilema , amor-passió-renúncia,  de llurs cors aflora  gelosia, dolor, odi, despreci. Fins i tot desig de mort.
Un únic camí els hi ofereix  l´alternativa a l´enemistat i al trencament:  el silenci i la distància, -que  es farà profund entre el general i la seva esposa-. Mentre que al mateix temps, creix  un gran esforç.  l´intent de comprensió i empatia de l´un vers l´altre.
I malgrat tot, mantindran inalterables els valors de fidelitat, afecte i perdó, plenament conscients del que suposa el seu últim adéu, transcorreguts quaranta-un anys de llunyania.
L´oficial de la guàrdia, pare del vell general, dóna resposta a l´essència de l´amistat, com a mostra de respecte i confiança, quan el seu fill li presenta a l´amic  Konrád: “ Si és amic teu, també és amic meu “.
En tot moment  traspuen actituds d'una moral estricte i rígida,  pròpies de 
l´època i de  l'educació militar que van rebre.  
Altrament, se´ns mostren uns amors i afectes particulars.  En la Niní, la jove noia que alleta el nen i se´n fa càrrec amb amor i entrega  sense condicions, tota una vida. I  en  
l´enamorament fulminant dels pares del general, que sense tenir massa afinitats  varen casarse i conviure fins al final, sofrint les mancances  de les quals varen ser víctimes.
En uns fragments de paràgrafs s´esmenta:
“La seva amistat era seriosa i silenciosa com tots els grans sentiments, destinats a durar tota una vida.” (Pàg. 32)
“ La nit s´entreté encara al fons del bosc: la nit i tot allò que aquesta paraula significa. Aquest és l´instant en què l´espessor del bosc, i també en la foscor dels cors humans passa alguna cosa. Perquè també el cor humà té la seva nit plena d´emocions salvatges, com l´instint de caça que atenalla el cor del cérvol mascle o del llop.” (Pàg. 110)
Crec que en cada personatge, hi ha una immensitat de vivències interiors de renúncia i solitud secreta,  suportades estoicament.
Només és una opinió.
Rita