dimecres, 19 de juliol de 2017

Comentari "Els germans Karamazov"

En Josep Lluís Taberner ens escriu unes ratlles sobre "els Germans Karamazov" que vam llegir l'estiu passat.

Llegir Dostoievski és difícil o  com deia el professor Valverde, no és fàcil ni còmode i no obstant això, els seus llibres es tornen  magnètics  quan hem llegit mig centenar de pàgines.

Llegir els germans Karamazov és un punt de referència per un club de lectura que ha entrat a la maduresa.

I per què no és còmoda la seva lectura? Perquè Dostoievski ens situa davant la nostra condició humana, en el sentit que ens va explicar Hanna Arendt: el que realment  “fem” els humans més del que diem.
La majoria de personatges que ens presenta l’escriptor són una barreja de bo i de dolent, del bé i del mal en diferents proporcions, i en algunes excepcions cap als extrems.
Fiodor Pavlovidj, Dimitri e Ivan Karamazov, Suerdiakof, Prushenka, Katerina Ivanova són exemple de tot això. Únicament Aliosia és un representat de ‘heroi  íntegrament positiu i que no obstant no para de patir entre uns i altres. Tampoc ens estalvia Dostoievski la imatge de “patiment innocent” tant incomprensible en el personatge de Ilivshika.
Els escriptors russos del XIX i molt especialment Dostoievski, van captar aquestes característiques de la condició humana que molt després la filosofia i els ciències del comportament ens explicarien abastament finalitzant el segle XX
Els sociobiòlegs i els psicòlegs evolutius han demostrat que som així, fruit dels nostre procés evolutiu com espècies, al llarg de milers i milers d’anys. Hem desenvolupat alhora un individualisme egoista i unes tendències grupals altruistes. Probablement so aquí per aquestes característiques de la nostra condició.

Dostoievski ha rebut crítiques i lloances potser perquè ens ha posat davant de la nostra pròpia imatge sense gaire amabilitat.



Josep Lluis Taberner Zaragoza  (Setembre 2016)

Cap comentari:

Publica un comentari