Llegir
Dostoievski és difícil o com deia el professor
Valverde, no és fàcil ni còmode i no obstant això, els seus llibres es
tornen magnètics quan hem llegit mig centenar de pàgines.
Llegir els
germans Karamazov és un punt de referència per un club de lectura que ha entrat
a la maduresa.
I per què no és còmoda
la seva lectura? Perquè Dostoievski ens situa davant la nostra condició humana, en
el sentit que ens va explicar Hanna Arendt: el que realment “fem” els humans més del que diem.
La majoria de
personatges que ens presenta l’escriptor són una barreja de bo i de dolent, del
bé i del mal en diferents proporcions, i en algunes excepcions cap als extrems.
Fiodor Pavlovidj, Dimitri e Ivan Karamazov, Suerdiakof, Prushenka, Katerina Ivanova són exemple
de tot això. Únicament Aliosia és un representat de ‘heroi íntegrament positiu i que no obstant no para
de patir entre uns i altres. Tampoc ens estalvia Dostoievski la imatge de “patiment
innocent” tant incomprensible en el personatge de Ilivshika.
Els escriptors russos
del XIX i molt especialment Dostoievski, van captar aquestes característiques
de la condició humana que molt després la filosofia i els ciències del comportament
ens explicarien abastament finalitzant el segle XX
Els sociobiòlegs i els psicòlegs evolutius han demostrat que som així, fruit
dels nostre procés evolutiu com espècies, al llarg de milers i milers d’anys.
Hem desenvolupat alhora un individualisme egoista i unes tendències grupals
altruistes. Probablement so aquí per aquestes característiques de la nostra
condició.
Josep Lluis Taberner Zaragoza (Setembre 2016)
