dilluns, 25 d’abril de 2016

L'Enriqueta ha guanyat el premi de microrelats de Cardedeu

Aquest Sant Jordi l'Enriqueta Hernandez, membre del club de lectura, ha guanyat el primer premi de microrelats de la biblioteca de Cardedeu.
Aquí us deixo l'enllaç:

http://www.bibliotecacardedeu.cat/concurs-de-microrelats/vi-edicio-2016/


















divendres, 29 de gener de 2016

TALLER DE FOTOPOEMES amb la Núria Miramelsmots

Excèntrica us proposa un taller de fotopoemes. Animeu-vos!

Les ànimes grises de Philippe Claudel

Ahir al vespre, la gent del club de lectura va comentar "Les ànimes grises" de Phillipe Claudell. Copiant la portada: "és una obra punyent i tèrbola", a vegades com un cop de puny a la panxa.
I encara amb el regust amarg, vull transcriure un paràgraf, perquè ahir al vespre Sant Hilari també era gris.
 " De canalles i de sants, no n'he vist mai. No hi ha res que sigui blanc o negre del tot, domina el gris. Amb els homes i les ànimes passa el mateix...Tens l'ànima grisa, ben grisa, tots som iguals...
-Tot això són paraules.
-¿I què t'han fet les paraules?"


Les animes grises - PHILIPPE CLAUDEL

dimarts, 29 de desembre de 2015

"Sota les llambordes, un jardí", ens visita l'autora

Hem estrenat un nou club de lectura. En diem "Llegir per parlar". I vam pensar que per començar com calia una autora ens ajudaria molt. La Carme Barbany, que ha escrit "Sota les llambordes, un jardí" va venir a explicar-nos com havia escrit el llibre i com s'havia inspirat. Va ser una jornada molt interessant.




Jaume Cabré al Núvol

En Josep Lluís ens ha recomanat, per qui vulgui seguir el nostre admirat Jaume Cabré, aquest enllaç al Núvol.
Entre d'altres temes, parla d'el Burgal, el lloc on es va inspirar Jaume Cabré per escriure "Jo confesso"
http://www.nuvol.com/tag/jaume-cabre/





El do de Mai Jia

Tot i que l'editorial ens diu que és "un thriller literari excepcional: inclassificable, original, autèntic, totalment absorbent" i que ha venut més de cinc milions d'exemplars l'opinió general va ser que no li trobarem ni l'intriga ni el misteri. Això si, ens va portar a parlar de molts temes diferents.


dilluns, 28 de desembre de 2015

Montserrat Medalla i Incerta Glòria

La Montserrat Medalla, estiuejant de Sant Hilari i admiradora de Joan Sales es va oferir a venir a parlar-nos d'Incerta Glòria. Com que en sabia un munt, ens va ajudar a aprofundir en la magnífica novel·la, i poder adonar-nos de detalls que ens haguessin passat desapercebuts.

La muntanya màgica de Thomas Mann

El Club de lectura vam voler fer l'esforç de pujar "La Muntanya Màgica" de Thomas Mann. Va ser una lectura difícil, lenta i a vegades fins i tot desmotivadora. La Mita Casacuberta va venir a ajudar-nos a continuar pujant la muntanya. I els que van arribar a dalt vam veure que l'esforç havia valgut la pena.



La neu era bruta de George Simenon

Simenon és conegut per les seves novel·les negres, però va escriure també el que ell anomenava novel·les dures. "La neu era bruta" és una d'aquestes últimes tot i que la traducció que vam llegir no ens va acabar de convèncer.



La botiga dels records perduts d'Anjali Banerjee

La botiga dels records perduts


Un llibre que parla de gats, de botigues i de records. Si voleu una lectura lleugera, potser us agradarà















dijous, 21 de maig de 2015

Mita Casacuberta i la Muntanya Màgica

El 30 d'abril va venir a la Biblioteca la Mita Casacuberta per ajudar-nos amb la Muntanya Màgica de Thomas Mann.
Un llibre clàssic però gens fàcil. La Mita ens va parlar dels símbols que hi ha a la novel·la, ens va indicar matisos i el més important, ens va transmetre l'entusiasme per acabar la lectura. Vam ser una vintena de persones i vam estar xerrant de la Muntanya Màgica dues hores i mitja...i encara no ho vam acabar de dir tot. El 4 de juny ens hi tornem a posar.

                              La montaña mágica     


dimarts, 27 de gener de 2015

El Club de lectura continua llegint

Després de la visita de dos autors últim trimestre de l'any passat: la de l'Amàlia Lafuente i la d'en Jaume Cabré, ara continuem llegint. Aquest dijous ens trobem per parlar de "la botiga dels records perduts", després d'haver llegit el "Primavera, estiu, etc"... de la Marta Rojals.


divendres, 12 de desembre de 2014

Jaume Cabré a la biblioteca

Jaumé Cabré a Sant Hilari

Una visita excepcional, almenys per les dues dotzenes de lletraferits que el 4 de desembre vam assistir a la conferència-coloqui que la Biblioteca ens va oferir de Jaume Cabré sens dubte uns dels millors escriptors contemporanis.

Com escriptor es va definir com un lector que rellegeix i a continuació va fer-nos un repàs de la seva obra, el significat de cada un dels llibres, de com qualsevol d’ells no es pot explicar sense l’existència dels altres. La seva obra, ens va dir, és com una escala, cada esglaó és un llibre que dóna accés al següent i el fa possible, Es va detenir especialment en “Viatge d’Hivern”, un llibre de contes, un homenatge a Schubert, un dels seus músics preferits, llibre que vam llegir amb plaer al club de lectura i que descobrim a mesura que anem avançant, on cada conte està relacionat amb els altres d’una forma inesperada.
També es va referir a la seva darrera novel·la “Jo confesso” en la que ha esmerçat vuit anys d’intens treball.
Vam assistir a una detallada explicació del seu procés creatiu, de com ell a l’escriure un llibre viu intensament  amb els seus  personatges, de com els va descobrint a poc a poc, de com els enquibeix en la seva història fins que al final assumeixen la seva pròpia vida i van marxant. És en aquest moment quan Jaume Cabré ens va dir que cal deixar d’escriure, el seu llibre s’ha acabat o millor, dóna per definitivament inacabat el llibre.
Jaume Cabré es persona amb un ampli ventall d’interessos artístics, amb la música i la pintura, cosa que es reflexa abastament en la seva literatura.
En un llibre recent sobre el seu pensament, l’autor conclou:”qui llegeix qualsevol paràgraf de qualsevol obra seva a poc a poc descobrirà que la seva literatura és música”*

Els que vam tenir el privilegi d’assistir a la seva conferència i a l’enriquidor col·loqui posterior vam ser testimonis d’un acte literari de categoria.

*Què pensa Jaume Cabré de Cristòfor A. Trepat.


Escrit per en Josep Lluís Taberner

dilluns, 11 d’agost de 2014

La biblioteca participarà en el projecte "Llegir el teatre"

La segona edició de "Llegir el teatre" comptarà amb el doble de biblioteques participants

  • El projecte impulsa clubs de lectura de textos teatrals a les biblioteques públiques de Catalunya
“Llegir el teatre”, el projecte que impulsa clubs de lectura de textos teatrals a les biblioteques públiques de Catalunya, comptarà enguany amb el doble de biblioteques participants, que passen de 13 en la primera edició, celebrada l’any passat, a 28 en l’edició d’aquesta temporada.
 
“Llegir el teatre” és un projecte fruit de la col·laboració entre el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura i el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) que pretén impulsar clubs de lectura de textos teatrals a les biblioteques públiques de Catalunya, a partir del treball d’algunes de les principals obres de la temporada del TNC, combinables amb d’altres de les programacions dels teatres locals. “Llegir el teatre” celebrarà enguany la seva segona edició, que començarà quan s’iniciï  la temporada de teatre 2014/2015.
 
El programa vol millorar la formació dels espectadors de teatre per refinar-ne la qualitat de recepció, així com donar suport a les biblioteques per al desenvolupament de clubs de lectura de teatre de qualitat.  El TNC publica tots els textos per tal que els clubs en puguin disposar, ja que sovint es tracta d’obres que no estan editades, gràcies a una col·laboració amb l’editorial Arola. Proporciona formació als conductors dels clubs, amb sessions a la seu del TNC, que inclouen l’anàlisi del text i les claus del muntatge amb l’acompanyament d’especialistes, i trobada amb els equips artístics que posen en escena els textos. També ofereix avantatges per assistir als espectacles de la seva programació, invitacions per als conductors i descomptes en la compra d’entrades per als lectors dels clubs.
 
Per la seva part, el Servei de Biblioteques facilita a les biblioteques els 3.920 exemplars dels llibres que es llegiran als clubs. Ofereix una selecció bibliogràfica bàsica sobre teatre elaborada pel seu Servei d’Informació Selectiva, coordina i difon el projecte.
 
Els bons resultats obtinguts, de participació de biblioteques i de lectors com a l’avaluació del projecte, han portat a fer una segona edició obrint la participació a més biblioteques i incorporant noves activitats de valor afegit. Els conductors dels clubs i de les biblioteques participants a la temporada anterior van manifestar la seva intenció de tornar a participar en el projecte, i van destacar l’alta qualitat de les sessions de formació ofertes pel TNC, la bona tria dels textos treballats i la motivació que ha suposat “Llegir el teatre” per als conductors i els lectors.
 

dijous, 23 de gener de 2014

Vídeo sobre l'obra de Jane Austen

En Josep Lluís ens recomana un petit documental sobre l'obra de la Jane Austen.

Us deixo el link perquè el gaudiu:




dimecres, 22 de gener de 2014

La Rita ens ha fet arribar la seva opinió del llibre de Sándor Márai


Fa poc varem comentar “L´Última trobada” amb el grup. Com sempre, va resultar interessant i enriquidora.
El tema principal  ens  mostra un cant a la força de  l´amistat en tota la seva dimensió, on l´autor esgota un vertader cúmul d´emocions que trasbalsa l´esperit dels dos amics, protagonistes de  l´obra.
Sense  deixar la constant de la discreció i les bones maneres, davant la gravetat del dilema , amor-passió-renúncia,  de llurs cors aflora  gelosia, dolor, odi, despreci. Fins i tot desig de mort.
Un únic camí els hi ofereix  l´alternativa a l´enemistat i al trencament:  el silenci i la distància, -que  es farà profund entre el general i la seva esposa-. Mentre que al mateix temps, creix  un gran esforç.  l´intent de comprensió i empatia de l´un vers l´altre.
I malgrat tot, mantindran inalterables els valors de fidelitat, afecte i perdó, plenament conscients del que suposa el seu últim adéu, transcorreguts quaranta-un anys de llunyania.
L´oficial de la guàrdia, pare del vell general, dóna resposta a l´essència de l´amistat, com a mostra de respecte i confiança, quan el seu fill li presenta a l´amic  Konrád: “ Si és amic teu, també és amic meu “.
En tot moment  traspuen actituds d'una moral estricte i rígida,  pròpies de 
l´època i de  l'educació militar que van rebre.  
Altrament, se´ns mostren uns amors i afectes particulars.  En la Niní, la jove noia que alleta el nen i se´n fa càrrec amb amor i entrega  sense condicions, tota una vida. I  en  
l´enamorament fulminant dels pares del general, que sense tenir massa afinitats  varen casarse i conviure fins al final, sofrint les mancances  de les quals varen ser víctimes.
En uns fragments de paràgrafs s´esmenta:
“La seva amistat era seriosa i silenciosa com tots els grans sentiments, destinats a durar tota una vida.” (Pàg. 32)
“ La nit s´entreté encara al fons del bosc: la nit i tot allò que aquesta paraula significa. Aquest és l´instant en què l´espessor del bosc, i també en la foscor dels cors humans passa alguna cosa. Perquè també el cor humà té la seva nit plena d´emocions salvatges, com l´instint de caça que atenalla el cor del cérvol mascle o del llop.” (Pàg. 110)
Crec que en cada personatge, hi ha una immensitat de vivències interiors de renúncia i solitud secreta,  suportades estoicament.
Només és una opinió.
Rita            

dimecres, 8 de gener de 2014

Trobada del Club de Lectura d'Adults

Els membres del club de lectura d´adults hem encetat l´any amb una trobada gastronòmica-literària.
En la part gastronòmica hi havia una gran varietat de menjars i postres tots ells molt originals, elaborats pels mateixos assistents.
En la part literària varem dedicar la vetllada als poetes : Salvador Espriu i Joana Raspall.
El vostre interés i participació va fer possible una vetllada realment entranyable.
El gust per la lectura és el vincle que ens uneix a tots . Endavant i gràcies!!!!




dijous, 24 d’octubre de 2013

Sándor Márai

La Montse Plana ens ha fet arribar el comentari sobre l'obra "L'última trobada". La trobareu al menú de la dreta.
 Moltes gràcies Montse!


dimecres, 16 d’octubre de 2013

Col·laboració Beatriu Cruset

La Beatriu Cruset, ens ha fet arribar aquest discurs de Federico Garcia Lorca, que va fer a la inaguració de la biblioteca del seu poble.
Moltes gràcies!





















dilluns, 13 de maig de 2013

Mostra de microrelats

L'Enriqueta Hernàndez ens ha fet arribar aquesta informació per si és del vostre interés.Són les bases de la mostra de microrelats que tindrà lloc a l'Hostal Folgaroles els dies 22 i 23 de Juny.
Aquí teniu l'enllaç: Tornem Estiu 2013






dimecres, 7 de novembre de 2012

Lectura sobre El Zahir de Borges

L'Enriqueta Hernàndez ens ha fet arribar aquesta dedicatòria, i l'hem volgut compartir amb tots vosaltres.

Dedicada a tots els que intentem accedir al món borgià durant aquests dies.
"(...) el Zahir es la sombra de la rosa y la rasgadura del velo" Borges "El Zahir" (pàg.131-132 de l'Aleph)"


divendres, 7 de setembre de 2012

Encetem el Club de Lectura

Ahir al vespre ens varem retrobar els membres del Club de Lectura un cop passat l’estiu.
Aquest mes de setembre llegirem i comentarem Paraules d’Opòton el vell una de les obres de l’Avel·lí Artís Gener –Tísner- en el marc de la celebració del centenari del narrador, periodista, ninotaire, escenògraf i pintor nascut a Barcelona l’any 1912.
Per introduir-nos en la lectura de l’obra i comentar algunes curiositats ens va visitar en Raimon Artís, fill de l’autor, va ser una trobada plena d’humor i ironia, en definitva una invitació a la lectura.

dilluns, 6 de febrer de 2012

200 anys del naixement de Charles Dickens



El 7 de febrer fa dos cents anys que va néixer Charles Dickens, autor d’obres com Oliver Twist i Grans Esperances. Us proposem un llistat d’enllaços per qui vulgui saber més coses d’ell.
La pàgina oficial de la cel:lebració del bicentenari de Dickens. En anglès

Bloc de l’Assumpta Casadejús, un bloc personal d’una admiradora de Dickens. Hi podeu trobar molta informació i imatges interessants.

Charles Dickens al museu de Londres.

El diari The Telegraph permet veure en fotografies el Londres de les novel·les de Dickens.

Un bloc en anglès però ple d’enllaços interessants.

Comentari del Guepard d'en Josep Lluís

En Josep Lluís ens ha fet arribar un comentari del Guepard que apunta alguns dels temes d'aquesta obra clàssica. Aquí ho teniu,

Alguns punts claus de la lectura del Guepard de Giuseppe Tomasi de Lampedusa.

Són diverses les lectures que es poden fer del Guepard, novel·la publicada fa més de 50 anys i que vam tenir l’encert d’escollir i comentar en el club, el passat mes de novembre. Jo n’apuntaré alguns que m’han semblat interessants.

L’homenatge, per exemple, que l’autor fa de l’Ulisses, implícit al primer capítol, on a l’igual que en l’obra d’en Joyce, s’inicia amb una frase llatina, en aquest cas del rosari: “Nunc et in hora mortis nostrae, Amen”, en l’altre referent a la missa catòlica: “Introibo ad altare Dei”, que diu Buck Mullligan, al pujar a la terrassa de la torre Martello, amb les eines a les mans, per afaitar-se.

          Als anys 60 del passat segle, es va emfatitzar, tal com ho va fer en la seva versió fílmica, Luchino Visconti, la lectura política on una burgesia àvida i ascendent, representada per l’Alcalde de Donafugata i una aristocràcia supèrbia i refinada, ja en plena decadència en l’Itàlia del Risorgimento (mitjans del XIX), aquesta ben caracteritzada per Fabricio Corbera, Príncep de Salina, un arisòcrata que sense massa embuts traeix la vella dinastia borbònica  que compren que “perquè tot continuï igual, tot ha de canviar”.L únic que cal deixar sense variacions és la misèria i la dominació del poble.

És també notable que de la filla d’una rústica com la Bastiana, alhora filla d’en Peppe Merda i dona de Calogero Sedara, el xupasangs de la burgesia ascendent, àvid de poder i de diners sorgeixi, per miracle de la genètica, l’enlluernadora Angélica, que propicia l’aliança amb el príncep Tancredi Falconeri i que amb unes poques lliçons del seu promès, esdevé amb tota naturalitat, un exemple de distinció neoaristocràtica. Malgrat, això si, passatsels anys es convertia en una dona ambiciosa de poder, on apareix amb força l’herència genètica dels Sedara.

Però, per sobre de tot, considero important la figura del Príncep de Salina, de rància noblesa i alhora astrònom escrutador dels misteris de l’univers. És a través d’aquest personatge que el Guepard ens fa comprendre que estem davant d’una reflexió sobre la mort, un dels temes literaris cabdals de tots els temps. Reflexions que podem anar resseguint al llarg de tota la novel·la.

En primer lloc, en la partida de caça, quant la llebre que li ha portat el seu gos Bendicó, agonitzant, mira al príncep amb els seus ulls obnubilats pel vel de la mort amb l’esperança, encara, d’escapolir-se’n.

En segon lloc, quan el Príncep, poc abans de ballar el vals amb l’Angèlica, és descobert per ella i per en Tancredi contemplant el quadre penjat a la biblioteca de l’amfitrió de la festa, i que porta per títol “la mort del Just”, que ja ens desvela sens subterfugis de què s’està parlant. El príncep reflexiona: no és com en quadre, “ell ho sabia, els llençols dels agonitzants estan sempre bruts...”

Finalment l’eliminació, molts anys després, dels restes arnats de Bendicó per part de la seva filla Concetta, el gos preferit i dissecat del Príncep, que tantes vegades l’havia acompanyat a cacera a Donnafugata amb l’organista Ciccio Tumeo. Restes llençats a les escombraries de la història com tota la seva classe. Amb aquesta acció, Concetta renuncia a l’orgull dels Salina, que comprèn, al final és el que va provocar la infelicitat de la seva vida.

Penso, també, que amb aquesta darrera metàfora Giuseppe Tomasi de Lampedusa volia expressar la seva esperança en l’adveniment d’un món i d’un temps nou, poder millor del que fins aleshores els havia tocat viure a Sicília.